Chanquete ha muerto

Aquest dies previs a Interacció 2010 una amiga va fer un tweet celebrat entre els seus followers que deia exactament “Según un sabio amigo Interacció es como volver a Verano Azul pero en un iPad”. Aquesta sèrie forma part del record d’infància de diverses generacions fins al punt que totes l’han fet seva i no recordes quina va ser la seva primera edició ni quan la reposició. Tots l’hem tinguda com a referent.

Plenària d'Interacció 2010La tensió intel·lectual i l’aprenentatge de nous conceptes i nous focus de pensament han estat les constants d’edicions anteriors i Interacció s’ha convertit en un veritable referent de la gestió i les polítiques culturals a Catalunya, la restat de l’Estat, Europa i Amèrica Llatina. El CERC, com a institució convocant, ha afrontat el repte de generar un discurs inspirador i innovador de les polítiques culturals municipals i un referent per a una àmplia generació de gestors culturals, un espai on hem pogut trobar pensament, reflexió, relació, coneixement… un autèntic espai de trobada de la professió que permetia conèixer, de primera mà, les principals tendències a tots els nivells en la gestió cultural i, per molts de nosaltres, ha estat un ajut inqüestinonable per fer el relat de la nostra pròpia i personal trajectòria professional amb una gran dosi d’identificació col·lectiva en una professió mancada de reconeixement formal i social.

El temps ha anat passant i Interacció s’ha anat repetint cada dos anys, si bé és cert que darrerament com una mala reposició, i molts de nosaltres hem continuat venint a l’espera de trobar-nos en aquell espai de referència.

L’edició del 2008 ja anunciava el que ha estat la d’enguany, la mort per inanició, per manca de connexió amb les corrents de pensament, de coneixement de la realitat social, de les noves tendències culturals, de la necessitat de la reformulació de les polítiques culturals per atendre les noves necessitats i demandes de la societat… en definitiva si el nom és Interacció el resultat ha estat Intracció si és que es pot dir així al fet d’interactuar un amb un mateix, un pilar de 6 per entendre’ns.

També podríem dir-li viure del cuento o viure de rendes al fet de fer referència constant a edicions anteriors en un moment en què, per manca d’idees, ja no troben la forma de continuar mantenint un espai que havia estat però que ja no és.

Anem a pams:

1. Continguts. Res de nou sota la capa del cel. Cap de les propostes presentades ens ha sacsejat, ens ha resetejat les neurones i ens ha fet replantejar alguna de les coses de les que portem entre mans. Rastrejant la documentació de la carpeta no he sabut trobar els crèdits habituals. No hi ha una direcció responsable, no hi ha un comitè científic i, per tant, no sabem qui ni què hi ha darrera de les Jornades, qui ha construït aquest discurs entorn la democràcia cultural i la transformació social. Tot indica que es tracta d’un jomeloguisjomelocom més i una reposició desafortunada en uns temps que demanen altres formes de pensar i actuar. Res a dir amb la majoria de ponents que per la seva trajectòria professional àmpliament documentada podrien haver fet un altre paper si algú els ho hagués demanat

2. Format. Plenaris i espais simultanis amb ponents amb discursos unidireccionals acompanyats de moderadors i moderadores, regidores i regidors de la quasi desapareguda província de Barcelona que no han estat capaços pràcticament ni de presentar els ponents ni, evidentment, de motivar un debat posterior a les ponències, un debat que ha estat absolutament segrestat. Es pot entendre avui un espai de referència que no disposi d’un streamming de qualitat que et permeti seguir des de qualsevol lloc del món el que està passant? sense un espai col·laboratiu en què es pugui interactuar amb les taules des de dins i des de fóra del recinte? Les xarxes socials han estat tractades molt residualment i, evidentement, no han pogut transmetre a la xarxa un veritable espai d’interacció. La utilització del twitter i el hashtag #interaccio10 tampoc ha estat degudament utilitzat i, per tant, tot ha quedat reduït a una simple anècdota dirigida a fer veure que no calia, com per justificar allò de “veus, si això no ho mira ningú”

3. Espais complementaris. Interacció com a espai de trobada i relació ha generat tradicionalment un espai “espontani” de coneixement, el pati del CERC. Un espai on ens hem pogut trobar, conèixer, intercanviar experiències, compartir i contrastar el que acabàvem de sentir dels ponents i on, fins i tot, podíem continuar la conversa amb els propis ponents. Ha desaparegut l’espai de cafè del pati de la tarda (reducció per la crisi?), les pauses han portat un ritme d’anar per feina i recollir ràpid per a que tornéssim a les sales a sentir les magnífiques ponències que ens ha presentat l’anònima direcció d’Interacció. Si algú es pren la molèstia de dedicar tres dies del seu temps a assistir a Interacció és precisament pel valor d’allò presencial, pel frec, pel contacte, per la possibilitat de relacionar-nos i contrastar les nostres experiències. Avui tot està a la xarxa i tot es pot trobar sense desplaçar-nos i si ho fem per alguna cosa serà.

A canvi cal valorar molt positivament el blog que, en temps real, anava complementant els temes que es tractaven a les ponències (ara sí, amb continguts de veritat) i la bibliografia que també ha anat enriquint els tristes continguts que, en general, han aportat els ponents. Si us plau que ningú pensi en tancar el blog una setmana després, tota aquesta documentació és molt útil i es necessita un temps per pair.

En fi, ara que Chanquete ha muerto, potser val la pena pensar que no cal més Interacció d’aquest tipus, que l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona s’ho faci mirar i repensi i proposi una Interacció com sempre ha estat, ambiciosa, moderna, avançada, amb visió de futur i en què els gestors culturals trobem veritables espais d’aprenentatge com a professionals,  com a sector i com a col·lectiu.

I, si això no passa, potser alguns ens plantejarem una Anti-Interacció de tertúlia i conversa, d’espai de café i de pensament. Al temps…

Advertisements

Quant a rafamilan

Gestor Cultural
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Chanquete ha muerto

  1. Tiriti ha dit:

    Què gran, mestre! O sigui que els que np hem anat presencialment (però ho hem seguit x blog) hem fet “pleno”. I llàstima del hashtag. De tota manera, no desesperem. Igual algun il.luminat s’atreveix amb un remake i Chanquete resuscita…

    • miquel ha dit:

      Com li diu Julia a Chanquete: “ponte bueno, aunque sea sin langostinos”. Crec que tothom estarà d’acord que la professió necessita un espai com Interacció, i lo d’aquesta edició no ha emocionat gaire.

    • rafamilan ha dit:

      això espero que Chanquete torni “aunque sea sin langostinos” 😉

  2. Carles Vicente ha dit:

    Rafa, volia respondre a títol estrictament personal, als comentaris sobre Interacció 2010.
    En primer lloc deixar clar que m’han ofès. No faré veure que no m’ha molestat i que accepto noblement les crítiques. Ni parlar-ne, m’ha tocat els “ous”. Tu saps perfectament el que costen les coses (en diners i en esforç) i la quantitat de gent que hi dedica el seu temps per posar en marxa aquesta mena de trobades.
    Saps, Rafa, que l’organització d’Interacció no és anònima. Hi ha l’equip del CERC, amb el seu director al capdavant; jo mateix; els responsables polítics de l’Àrea de Cultura, un consell assessor amb algunes de les persones que més han treballant per la cultura aquests darrers anys (Esteve León, Eduard Miralles…). Sap greu una crítica tan poc constructiva, des de la barrera, quan des del CERC hem tingut, sempre, les portes obertes al debat i a l’intercanvi d’opinions.
    Podríem discutir sobre el programa, l’elecció dels ponents (sovint condicionada pel calendari, que no és excusa ja ho sé), sobre la qualitat dels moderadors, però és com tot a la vida: n’hi ha de bons i de menys bons.
    Sobre la manca de referents al debat contemporani, podria estar-hi d’acord. Però fet el comentari, sense cap mena d’aportació per part teva, em fa pensar malament. Però no vull perdre el temps interpretant intencions alienes.
    El millor de tot: benvinguda una “antiinteracció”. És el millor de tot, endavant, no us atureu. Jo també crec que quan més canals i vies de debat tinguem millor.
    En fi, Rafa, amb referents com ara Chanquete demostres ser una persona amb una llarga i dilatada experiència. És per això que considero que les queixes a la manca de trempera del programa no poden ser imputades a l’organització. Més aviat sembla tractar-se d’un aspecte biològic imparable.
    Posa’ts a buscar referents televisius, et proposo “Perdidos” que, potser, recull millor la situació actual del debat sobre les polítiques culturals.
    L’únic segur, es que continuarem treballant, per celebrar Interacció 2012

    • rafamilan ha dit:

      Em sap greu, Carles, que t’hagis pres una crítica a un projecte en què treballes a títol personal, i em sap més greu encara que t’hagi ofès. No és la meva intenció ofendre ningú per dir el que penso de les coses. I com tu bé dius sé perfectament el que costa fer tot el que fem, res és gratuït i tot comporta una gran dedicació d’energies i temps i una gran dosi d’implicació personal. Ho sé perfectament. Però una cosa no treu l’altra.

      Crec que explico bé el que per a mí és Interacció i el que he trobat a faltar, això no pot ofendre ningú. És la meva impressió personal i no m’amago i ho dic obertament. En cap moment faig una crítica destructiva, més aviat al contrari, dic el que trobo a faltar i proposo el que crec que s’hauria de posar en joc avui. Els que ens dediquem a la gestió cultural estem acostumats a sentir de tot, a la crítica fàcil, al parlar per parlar, a que tot és opinable però si et tornes a llegir el que he escrit veuràs que he intentat analitzar com he vist les coses i argumentar-les. Veig que no estem d’acord en el que dic però és molt difícil que ho arribem a estar, per la teva responsabilitat en Interacció i per la meva percepció com a simple assistent, això sí, des de fa uns quants anyets. Però “Work with the client, not for the client”. Les organitzacions, en general, però les culturals, en particular, hem d’estar molt atents al que pensen els ciutadans i/o els destinataris dels nostres projectes i incorporar les diferents sensibilitats.

      I a les xarxes socials s’ha d’estar. Xarxes Socials, el seu nom ja ho diu tot. Les xarxes amplifiquen com som, ens mostren davant els altres tal i com som, però no ens podem amagar, tot està a la vista i tothom ho veu. No val només mirar i fer veure que sabem funcionar en relació amb els altres i no ser capaços d’interactuar, de generar conversa, d’encaixar la crítica i respondre en una lògica de comprensió i entesa i de la més pura trasparència. D’això en van parlar una mica en Paul Miller i Bernard Stiegler.

      Tot plegat no és fàcil, però qui va dir fàcil?

      Sóc dels pocs que no he vist Perdidos i no sé ni de què va, la tinc preparada per veure quan tingui una mica de temps, però et recomano molt The Wire i The West Wing, he disfrutat i he après molt amb elles. Si no les has vist, no les tens a mà o no les trobes te les puc passar.

      Potser tens raó en allò de les qüestions biològiques i ja no tot em fa trempar i em faig grandet, és possible. I ho he pensat, però si Interacció no em fa trempar quin és el meu lloc? Confio, de veritat, que continueu treballant perquè el 2012 torni a trempar.

      Una abraçada

      • pot ser em fico on no em demanen, però només un apunt a favor dels comentaris del Rafa. Crec que és clau la frase del comentari anterior és: “Sap greu una crítica tan poc constructiva, des de la barrera”. Molt em sembla que el que no és productiu es veure aquest espai com una barrera, probablement s’ha de percebre d’un altre manera, com un espai de feedback públic (de fet, absolutament públic) i on, després d’una pausa i de reflexionar-ho, es poden dir coses no expresables en un altre context o medi. De fet, el que es demana principalment és una atenció als medis digitals i a un nou paradigma des d’una perspectiva enginyosa, res més. Pot ser així, canviant la percepció sobre el caràcter d’aquest espai, no com a barrera sino com a trampolí, es pot veure el post com una crítica molt constructiva…

      • rafamilan ha dit:

        Rubén, tens tota la raó, les barreres no proven gaire amb la interacció. T’agraeixo molt la teva visió absolutament positiva i oberta del meu comentari.

        Una abraçada

    • Jordi Oliveras ha dit:

      Sense haver assistit a les jornades, i entenent que el comentari sigui incòmode després d’uns dies intensos de feina, trobo que el post del Rafa explica bé el que critica, i, de moment, no veig que la teva resposta ho repliqui, Carles.
      Potser l’al.lusió a “Perdidos” és un reconeixement a la dificultat per trobar un discurs en política cultural amb força i capacitat de generar consens. A mi també em sembla molt difícil.
      Potser la demanda del Rafa de debat i format interactiu és una bona via per intentar afrontar aquesta dificultat.
      I, per suposat, no entenc que sigui un debat a entomar com a cosa personal.

      • Carles Vicente ha dit:

        Jordi, lo de la cosa personal te a veure amb els anys que fa que ens coneixem amb el Rafa i amb el fet que expreso la meva opinió no la de la institució per la que treballo.
        Segon, per Ruben, el comentari “des de la barrera” no fa referència a aquest espai. És una apreciació de caire alegòric referida a comentar les coses sense haver participat activament en la elaboració d’alguna cosa (en aquest cas, el propi Rafa).

      • rafamilan ha dit:

        Gràcies, Jordi

  3. Carles Vicente ha dit:

    Be Rafa, no voldria continuar pol.lemitzant sobre formes, i si sobre continguts (si s’escau), però quan afirmes “En cap moment faig una crítica destructiva, més aviat al contrari “, et deus referir a:
    – “El temps ha anat passant i Interacció s’ha anat repetint cada dos anys, si bé és cert que darrerament com una mala reposició”
    – “També podríem dir-li viure del cuento o viure de rendes al fet de fer referència constant a edicions anteriors en un moment en què, per manca d’idees, ja no troben la forma de continuar mantenint un espai que havia estat però que ja no és”.
    – “Tot indica que es tracta d’un jomeloguisjomelocom més i una reposició desafortunada en uns temps que demanen altres formes de pensar i actuar”
    – “les pauses han portat un ritme d’anar per feina i recollir ràpid per a que tornéssim a les sales a sentir les magnífiques ponències que ens ha presentat l’anònima direcció d’Interacció”
    Ei, si això és constructiu, m’espanta pensar que hauria pogut ser!!
    Vinga, ànims, que no estamos tan mal, ja ja

    • rafamilan ha dit:

      Carles, només tres coses:

      1. En lo personal, TE QUIERO UN MONTÓN, i crec que ho saps
      2. En lo professional, Interacció necessita una revisió profunda quan a continguts i a format, com a mínim, és la meva opinió, crec que ha quedat clar
      3. Això és constructiu, el dia que no ho sigui te’n adonarás i pots estar segur que serà per espantar-se ;D

      Aquesta setmana estic molt embolicat, però crec que es devem un café i una xerrada tu i jo (sense càmeres, no estic tan segur de no fer servir el twitter)

      Una abraçada

  4. Ferran Farré ha dit:

    Cosas veredes Sancho…
    Acabo de llegir el comentari sobre Interacció que ha fet el senyor Milan i estic esgarrifat. Una persona amb una trajectòria professional brillant, pare de família, veí de l’eixample barceloní, amb responsabilitat i càrrec a l’administració pública, dient aquestes coses!!!! amb aquest to i tot de paraulotes malintencionades.
    Jo vaig tenir la gran sort de poder assistir a gairebé totes les sessions d’Interacció ’10 i he aprés un munt de coses, però només destacant-ne una penso que en tindreu prou: jo he pogut afegir a la meva magra formació en cultura i gestió cultural, que una “c” dins un cercle vol dir copyright, què més voleu? i no ho he apres de qualsevol persona, no, que el senyor Lemos és important i ve de lluny.
    No serà senyor Milan que se li veu l’enveja? Que al ser dels pocs tècnics de la província (per no dir l’únic) que no ha pogut participar en els seminaris i reunions prèvies d’elaboració dels continguts d’Interacció, que no ha pogut -com hem fet els altres- formar part del “nucli dur” de la gestació de l’esdeveniment, ara critica sense pietat?
    Un ha de mirar de ser objectiu, ponderat, just… i no deixar-se portar per la flamarada d’uns quants cafès.
    una abraçada.
    Ferran Farré
    PD.
    No em puc ni imaginar que haurien dit, si arribes a escriure el que realment deia la gent sobre Interacció en les taules del pati Manning!!!!!

    • rafamilan ha dit:

      Què gran, ets un campeón!!! així que formes part del “nucli dur” i no saps què és una “c” dins un cercle? Ara sí que estic envejós, però envejós, envejós…

  5. Retroenllaç: #Bcult | Blog | Chanquete ha muerto

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s