ideologia, política, cultura…

Imatge extreta de l'entrevista realitzada per TV3 a Ferran MascarellEl 4 de gener TV3 ens va sorprendre amb una llarga entrevista al nou conseller de Cultura Ferran Mascarell. L’entrevista emesa íntegrament, sense editar, repassa les principals preocupacions del nou conseller que diu que organitzarà conceptualment la seva acció en quatre àmbits; creativitat, progrés, comunitat i identitat.

Tot just al començament la periodista li comenta que, remenant l’hemeroteca del 2006, en el seu primer nomenament ja havia dit que “intentaria treure de la cultura càrrega política” i li pregunta si ara, en les condicions d’aquest nou govern, continua pensant el mateix i si li serà fàcil. Mascarell respon “justament, encara més, si alguna virtut puc aportar jo a tot això és treure-li càrrega política, jo sempre he pensat que la política és important però la cultura ho és encara més (…) la cultura és allò que constitueix les nostres societats, les nostres maneres de viure i convé molt que hi hagi distàncies. La cultura dissenya futurs possibles i la política els escull i els aplica, sinó hi ha dissenys imaginats és difícil que la política faci bé la seva feina

He de reconèixer que sóc dels qui s’han alegrat de la designació de Ferran Mascarell com a conseller de Cultura, dels qui pensen que pot fer una bona feina a la conselleria, una feina que va lluir molt poc en els escassos 8 mesos en el govern de Maragall l’any 2006. Però al costat de la primera alegria un sentiment estrany de “no sé com s’ho farà en un govern de dretes un senyor d’esquerres com ell”. I aquesta afirmació al començament de l’entrevista de fer veure que en polítiques culturals els marges són el que són, que s’ha de treure càrrega política indica que per a Mascarell les decisions en política cultural són més tècniques que polítiques i això, al costat d’algunes afirmacions més del president Mas en la mateixa línia, abona la tendència que s’està imposant en la nostra societat de que les ideologies no són importants, que no són necessàries i que tot és qüestió de treballar amb “els millors”, “el govern dels millors” que diria en Mas.

He tornat a repassar el programa electoral de CiU i el programa electoral del PSC per veure si realment com diu Mascarell “en polítiques culturals els marges són el que són, una biblioteca és una biblioteca i si falten en falten”, “un país val el que val la seva cultura: creativitat, progrés, comunitat i identitat són els eixos comuns al sentiment dels partits considerats catalanistes”. Realment no trobo tantes coses en comú com ens vol fer creure.

CiU parla de Cultura sota l’epígraf nació, entre l’autogovern i la Catalunya global, i la gran majoria de les seves propostes tenen a veure amb la llengua, la identitat, la cultura popular i tradicional. “Les propostes de CiU en matèria de cultura posen l’èmfasi en la identitat, els valors i la llengua com a elements culturals bàsics per a la cohesió social i la convivència ciutadana” i “en la creativitat com a motor per trobar nous camins i crear noves oportunitats”

El PSC inclou la Cultura a l’apartat de Coneixement i Cultura al costat d’Educació, Universitats i Recerca, Política Lingüistica i Comunicació. Parlen de les indústries culturals com a pilar de l’economia, ampliar els públics de la cultura i advoquen per una administració cultural forta, ordenada, amb prioritats clares que atèn la diversitat.

Realment no hi ha gaires coincidències quant al plantejament conceptual de com entenen uns i altres la cultura i el país. Recomano una lectura detinguda d’ambdòs programes un cop passades les eleccions perquè en la configuració del govern i en la seva concreció podrem veure el pes del programa, i per tant dels compromisos, en les decisions dels nostres governants.

Fa poc que hem escollit els nostres representants a partir d’unes propostes programàtiques, no semblava que fossin tan iguals quan es presentaven a la ciutadania. El resultat de les urnes ha estat el que ha estat i tots esperem que ara concretin les seves propostes en polítiques en tots els àmbits. Si no hi ha diferències com sosté en Mascarell potser no calia fer programes diferents i hagués estat suficient amb passar un procés selectiu per triar-ne els millors. En una democràcia la política és la forma que tenim per gestionar el que és de tots i la ideologia és el conjunt d’idees que els individus tenim sobre el món, la societat, les coses i, per tant, qui orienta la política… La política sense ideologia és una tecnocràcia o una burocràcia, una administració sense sentit, sense rumb.

Sembla que ja ningú es qüestiona obertament les coses, que és més important l’economia que la creativitat, el valor econòmic de la cultura que la seva capacitat de transformació,  els sectors que la societat, la indústria que l’humanisme, la gestió que la política. Ens volen fer creure que només hi ha una manera de fer política, que no és necessària la ideologia, que les retallades són necessàries pel bé comú, que molts hem de fer ajustos perquè uns quants puguin mantenir els seus nivells de beneficis. No hi estic d’acord. Hi ha d’altres maneres de fer les coses i, aplicat a la cultura:

– una biblioteca no sempre és una biblioteca, hi ha molts tipus de biblioteca, des de magatzems de llibres i documents a equipaments públics amb projecte cultural i connexió amb la ciutadania que vetllen per l’accés a totes les formes de coneixement i minimitzen les barreres que el limiten.

– no és el mateix repartir subvencions als sectors per tenir-los contents  que generar una política de concertació a llarg termini

– no és el mateix entendre la cultura com a una activitat econòmica que com a una eina de transformació social, com un dret dels ciutadans.

– no és el mateix donar suport a produccions que després no tindran sortida en un mercat limitat que crear xarxes de difusió (bàsicament municipals) on aquestes produccions puguin girar sense haver de suportar dues vegades el cost de la producció.

– no és el mateix recolzar els sectors culturals (la indústria) que crear les condicions per al desenvolupament de projectes culturals desplegant espais de creació per tot el territori.

– no és el mateix dirigir la cultura des del govern que donar suport a una xarxa d’equipaments i projectes en el territori en cooperació amb els municipis

– no és el mateix rodejar-se d’assessors inútils per resoldre problemes d’estructura del partit que confiar en la pròpia organització i desenvolupar polítiques de professionalització

– no és el mateix, no, no és el mateix.

I la transversalitat de la cultura no s’ha d’entendre només en clau interna, nos amb nos, sinó amb totes les àrees del govern: Educació, Universitats, Comunicació, Territori, Economia… serà possible això? serà possible donar un lloc de centralitat a la cultura en un govern marcadament de dretes?

No hi confio gaire en aquest govern. Tot i així, estaré pendent de les decisions del conseller de Cultura per intentar esbrinar si, malgrat tot, està per una cultura oberta, moderna, innovadora, creativa, transversal, social, articuladora i integradora o més aviat el seu nomenament és tan sols una excusa per acontentar durant un temps al sector cultural.

Veurem

10.01.11 aquest matí Helena Garcia Melero a Els Matins de TV3 ha entrevistat al conseller Mascarell… aquí l’enllaç

Advertisements

Quant a rafamilan

Gestor Cultural
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a ideologia, política, cultura…

  1. Retroenllaç: Tweets that mention ideologia, política, cultura… | temptatives -- Topsy.com

  2. tonigonzalez ha dit:

    Estic molt d’acord en el que dius, Rafa. Em sorprèn que es pugui confondre amb tanta facilitat una necessitaria visió política de les coses amb l’actualitat de la confrontació política dels partits. Aquesta segona canvia poc entre un partit i un altre, la primera la mouen ideologies que poden estar profundament concebudes i fonamentades.

  3. espai disponible ha dit:

    // Però al costat de la primera alegria un sentiment estrany de “no sé com s’ho farà en un govern de dretes un senyor d’esquerres com ell” //
    En primer lloc hem de dubtar de la etiqueta esquerres del partit socialista. Si analitzem les polítiques que s han anat exercint a la ciutat de Barcelona per part del sr. Hereu, veurem com aquestes s’oposen frontalment amb qualsevol posicionament d’esquerres, alineant-se a la desgraciada tendència neoconservadora que ha envaït occident. Les mesures de la ‘ordenança cívica’ són un exemple: sota una designació de políticament/moralment correcte com la paraula civisme, evangelitzadora de la única conducta, s’amaga la part més fosca orwelliana i feixista del tema: expulsar de la societat a aquells actors que la mateixa societat no vol/pot digerir, i que representen les capes del que diuen ‘exclusió social’.
    :::::
    Per tant, pensar que un sr. d esquerres es passa a les dretes, no descriu la realitat. No penso que hi hagin diferències significatives entre els partits socialista i convergent. Uns són conservadors i altres encara ho són més (respectivament).
    ::::::::::::
    La declaració de “intentaria treure de la cultura càrrega política” ho resumeix tot per part del Sr. Mascarell: unes mesures de control conductista per tal de que la cultura sigui entreteniment cretinitzador per a les masses, i no pas motor de pensament, crítica i anàlisi, ja que aquestes farien pensar/politizar excessivament la societat, i per tant trencar l status quo del que la gent que està a la política pretén perpetuar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s