10 coses que li demano a un regidor de Cultura

Imatge de J.R. Mora

En les properes  setmanes començarà una nova campanya electoral. Ara toquen eleccions municipals. Els partits polítics ja fan les primeres temptatives de connexió amb la ciutadania: algunes primàries per escollir candidat a l’alcaldia, confeccionar les llistes, elaboració de programes electorals més o menys participatius, primeres declaracions de possibles aliances… la maquinària dels partits es desentumeix del darrer plebiscit de fa pocs mesos.

Acabem de viure la gran enganyifa del partit del govern actual que va prometre cel i terra amb un missatge de connexió i renovació política que ha quedat en una gran retallada a tort i dret sense criteri i que encara no ha dit clarament on posarà les seves prioritats. És més, sembla que no ho farà fins passades les municipals per continuar fent-nos creure que ells, “el govern dels millors”, tenen la recepta per sortir de la crisi sense fer mal a les víctimes reals de la mateixa: la ciutadania. Cap esperança en aquest sentit.

Tornarem als mitins, a l’exclusiva utilització dels mitjans de comunicació tradicionals, a una presència injustificada a la xarxa… i a les grans promeses. I ens demanaran, de nou, que els votem.

Difícil elecció per als votants, en general, i diria que per a mi, en particular, també, que mai no he canviat el sentit del meu vot. I no ho he fet, crec, per responsabilitat, compromís i una certa lleialtat ciutadana i ideològica. Cal donar temps als projectes, als equips, a les persones… Els partits polítics estan formats per persones i els equips de persones són claus en el desenvolupament dels projectes.

Per la meva feina d’anys en les polítiques públiques de la cultura municipal, sempre he estat en contacte directe amb els polítics, amb la política, mantenint la distància necessària per interpretar correctament els encàrrecs, els projectes i, amb la màxima professionalitat, donar-los el màxim de sentit en allò que diríem “polítiques culturals”, un conjunt ordenat d’accions en un territori que permeti reconèixer un projecte cultural de ciutat, orientat, identificable i clar,  que resolgui els problemes quotidians del present però que plantegi i aporti solucions per al futur. És a dir, la construcció d’un relat cultural del territori.

I jo també li demano coses a aquells en qui diposito la meva confiança, en les persones per les que crec que val la pena apostar. Així, doncs, faig la meva carta als reis i, sintèticament en una mena de decàleg, li demano als polítics i, especialment al que ocupi el proper càrrec de Regidor de Cultura, unes quantes coses:

  1. Que faci política. Ja ho sé, demanar a un polític que faci política és com demanar-li a “las manzanas cómo se acuestan para tener manzanas” però els polítics es dediquen a manar sobre les estructures tècniques, creient-se que perquè el poble els ha escollit estan posseïts per una ciència infusa que els fa coneixedors de l’organització, de la seva història i tradició, dels seus valors, dels processos, de la legislació… i del conjunt de coneixements adquirits pels equips de treballadors. Fer política significa estar en contacte amb la ciutadania, conèixer les seves necessitats, impulsar serveis que les resolguin sense caure en la pressió quotidiana de les demandes concretes que no fan més que privatitzar per a uns pocs el que és de tots. Fer política també és saber prioritzar i dotar de recursos els projectes que contribueixen al desenvolupament comunitari i milloren la ciutat, sense haver de repartir-los equitativament per acontentar tothom. I fer política és ser coherent amb la detecció de necessitats, la definició de línies estratègiques i l’assignació de recursos.
  2. Que sigui honest, que no m’enganyi, que digui el que pensa sense amagar-se’n, que actuï tal com sent i pensa, que no digui una cosa i faci d’altres, que es mostri tal qual, sense artefactes.
  3. Que llegeixi. La lectura porta directament al coneixement. Sí, llegir ens fa lliures. I ens fa aprendre coses que no sabem, perquè no ho sabem tot. Llegir ens fa veure que hi ha gent que pensa de forma diferent a nosaltres i que no cal que estem d’acord en tot per poder treballar plegats en algunes coses. La lectura ens fa crítics amb la realitat i amb nosaltres mateixos. No es pot confiar en algú que no llegeix.
  4. Que escolti. No ho sap tot. Ningú no ho sap tot. Escoltar implica una actitud d’incorporar els altres, de posar-se en el lloc dels altres i de pensar. Pensar contrastant l’escoltat amb la teva pròpia experiència. Escoltar és actuar en companyia.
  5. Que pensi en gran, que no es tanqui al despatx i dediqui hores i hores a resoldre els papers que té sobre la taula ni a fer reunions inacabables. Que miri lluny i que sigui capaç d’engrescar-me a arribar-hi, que es posi i em posi reptes, que no es quedi en les coses petites que no porten enlloc i ocupen molt d’espai i temps. Ja tenim gent que s’ocupa d’això i ho fa molt bé. Pensar en gran suposa trascendir límits i trencar-los.
  6. Que arrisqui, que sigui valent. “Qui no s’arrisca no pisca” i arriscar és de valents. No té cap sentit el continuisme, la burocràcia, conservar allò que ja tens i no apostar per proposar coses noves, sense por.
  7. Que aposti per la creativitat en un sentit ampli. Per donar recursos als creadors, per aprofitar les capacitats creatives de la ciutadania, per implicar-se en processos nous que generin noves oportunitats i obrin noves perspectives. Que sigui capaç de reconèixer el talent i activar-lo.
  8. Que s’impliqui en el desenvolupament d’una cultura lliure, creativa, compartida, oberta, de tots, sense privatitzacions ni exclusions. Que conegui la xarxa i les seves possiblitats, que aposti per l’alfabetització digital.
  9. Que tingui curiositat. Observar, investigar, experimentar, aprendre, pensar,  necessiten d’una gran dosi de curiositat, de sorpresa, de mirada de nen petit que ho té tot per fer i per conèixer.
  10. Que no es justifiqui. No necessito que m’expliquin contínuament les raons per les quals no es pot tirar endavant una o altra proposta perquè no ha pogut convèncer els altres d’allò en que creu. Si realment hi creu tot és possible i ho aconseguirà. No vull justificacions, m’importen un pito. La justificació és de mediocres.

Advertisements

Quant a rafamilan

Gestor Cultural
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a 10 coses que li demano a un regidor de Cultura

  1. Excelente texto.
    Coincido en todos los puntos excepto en él último.
    En politica y desde el punto de vista de la gestión de recursos públicos, todo ha de ser ABSOLUTAMENTE justificable.
    Entiendo que el punto de vista inicial es diferente, pero siendo yo un “pagano” (el que paga) preciso saber donde se destinan los recursos y porqué.

    ;^D

    • rafamilan ha dit:

      Gracias, Mota, por el comentario.

      Estoy de acuerdo contigo en la necesidad de justificar todo aquello que se hace con recursos públicos. Quizá no lo he explicado bien. Yo me refería a la justificación como excusa, como forma de no enfrentarse a los problemas y dedicar más tiempo en pensar “cómo explico yo esto ahora” que a pelearse por aquello en lo que crees.

      A lo que tú te refieres yo le llamo transparencia y, últimamente, ya no es suficiente este concepto en la administración pública. Ahora se suele hablar de gobierno abierto “open goverment” cuando la administración pública se centra en las necesidades del ciudadano o de datos abiertos “open data” cuando la administración pone a disposición de todo el mundo los datos de que dispone para que los propios ciudadanos puedan hacer sus interpretaciones, conclusiones… sin mediatización de ningún tipo.

      Por supuesto que estoy absolutamente de acuerdo con los dos conceptos.

      Un saludo

  2. Joan Rogés ha dit:

    Touché Rafa,
    Em deixes que aquestes coses se les demani jo també a QUALSEVOL Regidor?.
    Salut company,
    i quan puguis et convido a passar pel meu bloc també: http://liniadeterra.wordpress.com
    Hi trobaràs pensaments similars des de l’arquitectura.
    Si més no, ens veiem pel tren,
    Joan Rogés

    • rafamilan ha dit:

      I tant que et deixo fer-lo servir. De fet, ja dic al post que són coses que li demano als polítics, en general, però que, com que jo treballo a Cultura, sembla com més directe plantejar-ho amb qui puc tenir al costat. I no voldria que s’interpretés com un retret al polític amb qui ara treballo. No és el cas i, a més, és un gran lector. Seria com simplificar una reflexió que em faig en termes generals i que crec molt necessària per regenerar la política i determinades actituds, lamentablement molt majoritàries. Jo encara hi crec en la política com a eina de transformació i en la necessitat de les ideologies. En d’altres posts d’aquest blog ja n’he parlat.

      He mirat el teu blog i ja he fet allò de “add to my feedly”

      Ens veiem al tren… i a la feina, i als bars…

  3. Roser ha dit:

    Rafa
    Et desitjo i comparteixo la teva demanda. A mi també m’agradaria tenir
    Una excel•lent Regidor de Cultura.
    Roser 😉

  4. rafamilan ha dit:

    gràcies pel comentari, guapetona!!!

  5. pinxulivadir ha dit:

    genial!!!!!!!!!! brutal!!!!
    buff… tots els polític/ques n’han d’aprendre d’aquest text ja que és el que pensem realment així com hauríen d’actuar i no ser cobards, que realment siguin transparents que opinin i diguin el que pensen realment, i no justificar-se…mare de déu en tinc moltes de paraules bé te’n diré dues: #etfelicitofill….#alguhohaviadedir!

  6. Agustín ha dit:

    Fantàstic text! Enhorabona! Estic d’acord en tot i especialment remarcaria el punt 8. El tema de la cultura lliure ha de ser una veta pels propers plans de desenvolupament de la cultura local. M’agrada pensar que la cooperació i la col·laboració oberta generen iniciatives molt interessants en les que participen i de les que disfruten més una major quantitat de gent.
    La col·laboració és el futur en la creació de cultura; les TIC i les xarxes comporten un canvi massa obvi com per no voler veure l’adquisició de poder del ciutadà i les noves possibilitats i panorames que s’obren al davant nostre. I espero que potenciar-ho no comporti una burocratització de la innovació o de la cultura creativa….
    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s