Pedra, paper i tisora… #noretalleulacultura

“Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse”
Gabriel Celaya

En els darrePedra, paper, tisorars dies s’han succeït diversos manifestos i posicionaments a la premsa i a blogs de col·lectius, institucions, professionals… en relació a les anunciades retallades a Cultura i a la convocatòria d’una manifestació el proper 21 de març sota el lema #noretalleulacultura.

No entrarem a valorar el manifest de la convocatòria ni els altres posicionaments al respecte perquè alguns ja ho han fet molt encertadament, com és el cas dels dos posts encadenats de Lluís Bonet al seu blog. Però sí que, ens agradaria poder deixar constància d’algunes reflexions que, com a professionals, ens genera tot plegat.

  1. Quin sentit tenen les reivindicacions gremials? El temps dels gremis va passar fa massa, la cultura ha de ser capaç d’adquirir i construir un compromís social de reivindicació col·lectiva. No és temps de parcel·lar si no d’obrir, compartir i construir idees i teixit ciutadà. En quin moment hem acceptat la necessitat de retallar? Perquè som nosaltres, els ciutadans, els qui hem de pagar la crisi? No la paguem ja prou cada dia? Ens han retallat els sous, milers de persones s’han quedat sense feina, han pujat el preu dels aliments, dels transports públics, de la benzina…. mentre d’altres, els rics, financers i banquers ja s’han recuperat del “susto” i ens ensenyen els seus beneficis. De debò no hi ha capacitat crítica a la Cultura per qüestionar el sistema? No som capaços de proposar alternatives i sí de convocar una mani per reclamar la nostra part del pastís? Va, home, va…
  2. La cultura és un valor social, no situem al centre de les justificacions la idea d’inversió econòmica, el PIB… Més humanisme i menys economicisme! La cultura ha de ser capaç de veure més enllà de la bombolla econòmica que tot ho ocupa i treballar des del petit, el quotidià que és des d’on es modifiquen les estructures i on es forgen els canvis. Cal repensar la forma de fer/treballar/construir cultura perquè això no és una conjuntura sinó el temps per construir noves estructures i formes de fer… El model capitalista, en general, està absolutament esgotat i, com diu, José Luis Sampedro, “esta cultura capitalista de cinco siglos ha agotado ya sus posibilidades (..) el PIB no es la medida del bienestar” i caldria plantejar seriosament la proposta de José Ramón Insa d’utilitzar altres indicadors com l’IDH (índex de desenvolupament humà). Reivindiquem una cultura de dimensió humana i no industrial.
  3. Què vol dir “excepció cultural”? Realment és lícit reivindicar que la cultura sigui un oasi al marge de les retallades generalitzades en tots els pressupostos?… La cultura no pot ser excepció, no pot reclamar apartar-se del context real i viure en un petit paradís… La cultura, la creació, no tenen sentit fora del seu context social, econòmic, polític, perden essència.
  4. Estem totalment d’’acord que un 0,8% del pressupost de la Generalitat és una xifra ínfima però, sobretot, no podem demanar “ser diferents”. En tot cas, ens hauríem de plantejar una certa homologació amb les polítiques socials, educatives, sanitàries… Però, clar, estaríem parlant d’un altre govern, un altre model, una altra societat… Estaríem parlant de progrés, en el sentit d’anar cap a un escenari que millori les nostres condicions de vida i pensament. De tot això hauríem d’estar parlant.
  5. El problema de la no existència d’un projecte cultural dificulta establir un criteri clar i una aposta sobre a on cal retallar i a on posar l’accent o incrementar els recursos… Si cal retallar no ha de ser de forma lineal i aquí és bàsica l’existència d’un projecte polític, projecte que ningú ha estat capaç encara d’ensenyar, per por? per inexistència? per ideologia? Clar que l’opacitat és la ideologia del “govern dels millors comptables”…
  6. Crisi i cultura són paraules sempre agafades de la mà… Encara no hem aprés que la incertesa, la complexitat, la crisi són estructurals en la Cultura? Necessitem construir des de la Cultura un nou model de relacions que posi en valor les diferents formes d’expressió, de pensament, de creació… i les posi en relació amb les persones, fora de les lògiques economicistes i de mercat. Lluny de la cultura de l’espectacle i aprop, més aprop… de tot allò que ens fa més humans, relacionats amb el nostre context social i el nostre entorn, de qüestionar-lo i generar conflictes, de fer-nos pensar i ser més crítics… més aprop d’una cultura lliure i transformadora.
  7. La cultura no és un servei públic. És un bé comú, és de tots, no és d’algú que decideix allò que és bó o dolent i proveeix en funció de lògiques de mercat. La Cultura “es un arma cargada de futuro” i esdevé en ideologia en la seva pràctica, no ho oblidem.
Oscar Guayabero, no retalleu la Cultura

Proposta d'Òscar Guayabero per a #noretalleulacultura

La gran majoria d’associacions han convocat la manifestació de demà al MACBA, nosaltres també hi serem. L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, s’ha adherit tard i malament. Hauria d’haver estat en els orígens, en la redacció del manifest, en la pròpia convocatòria, hauria d’haver fet possible que fos un manifest diferent, més ric, menys corporativista, més obert… Com a en Joan Subirats a nosaltres ens preocupa molt que “muchas profesiones, como la mía propia, afronten el futuro más con las armas del corporativismo y la defensa numantina de lo conseguido que con la capacidad de repensar que es lo que cada uno logra aportar ante problemas que requieren abordajes complejos, intelectual y profesionalmente”.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Pedra, paper i tisora… #noretalleulacultura

  1. Roser Mendoza ha dit:

    Bravo! Hem de demanar al món cultural models de pensament que transcendeixin els axiomes convencionals i accionin noves pràctiques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s