#1 Educació, Cultura i Democràcia

Tot comença amb el llibre del Jordi Llovet Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats. No vull resumir-lo o fer-ne una valoració, bàsicament perquè trobo que és necessari llegir-lo i dóna per reflexionar-hi, molt i en profunditat. El que recull en les més de tres-centes pàgines ens explica perquè som on som.

Durant la lectura em sorprenen afirmacions com aquestes:

“En aquest sentit, cada dia sembla més clar que les institucions parauniversitàries que existeixen a totes les ciutats una mica poblades -instituts i centres de cultura, ateneus, museus, cenacles de savis, acadèmies- faran la feina que la universitat ja no és capaç de fer, i la faran de fet -cosa que a tothom hauria de semblar-li excel·lent- per una massa de població superior a la subclasse social dels estudiants universitaris. (Deixo de banda el fet que les plataformes culturals no universitàries estan sotmeses -a diferència del que encara succeeix a la universitat- als interessos d’un partit polític i ofereixen les seves activitats, amb més o menys dissimulació, per assolir un dia o altre rèdits electorals: com una propaganda, un entreteniment o un espectacle generador de vots).” (pàg. 131)

“Museus, centres de cultura contemporània, tallers d’artistes, acadèmies fent la viu-viu, llotges de pintors, espais comunitaris per a la pràctica de l’art, societats musicals i més coses són en aquests moments, a moltes ciutats, els llocs més actius pel que fa a la transmissió del saber i al conreu de la intel·ligència, de la sensibilitat i de la socialitat. Allò que hauria hagut de fer la universitat ho faran durant molt de temps, possiblement, aquesta mena d’institucions, en les quals, d’altra banda, els universitaris no hi posen els peus” (pàg. 233)

D’una forma o altra, les afirmacions em produeixen una sacsejada. Recupero la sensació de frustració durant el meu pas per la universitat, repenso els espais on he après el que sé i em costa trobar referències sòlides d’aprenentatge i adquisició de coneixements i capacitat crítica en el meu temps d’estudiant. Em preocupa i em preocupo encara més en pensar que molts projectes culturals redueixen la seva dimensió educativa a les visites guiades i a alguns tallers concebuts amb poc esma. La idea de la transferència de coneixements, “el conreu de la intel·ligència, de la sensibilitat i de la socialitat” no és present de forma prou clara en el dia a dia de molts dels projectes i iniciatives culturals de casa nostra, no de forma integral i global com a mínim.

La idea de la pedagogia en la cultura no s’ha abordat amb la complexitat necessària, ni des del sector educatiu ni des del cultural. Ho cita també Llovet prenent paraules d’Alexandre Garí “No tothom té prou consciència de la complexitat del món de la pedagogia (…) Però el filòsof, el sociòleg, el moralista, el polític també anomenen pedagogia les forces petites o grans del pensament que determinen la vida de les entitats col·lectives i amb elles involucren tot el mecanisme docent, àdhuc en el seu aspecte més immediat i pràctic”. (pàg. 337)

També durant massa anys, des de la Cultura hem reclamat al sector educatiu una formació/sensibilització vers les arts, una via de formació de públics (i utilizo aquest concepte tan “buit” a propòsit, espero que es noti la ironia) que ens “faci fàcil” la nostra tasca pensant “si ens eduquen els públics en el consum cultural, la nostra feina de programadors (una altra ironia) será molt més fàcil”. I hem errat el tret. Hem caigut en delegar en altres uns reptes que no tenen encarregats dins d’una formació institucional cada cop més especialitzada, especialitzadora i professionalitzadora que obvia un coneixement suficient per desxifrar les claus del món contemporani.

Per posar un exemple, que n’hi ha més, es considera l’escola com a principal client d’un mercat i un consum de productes culturals, i aquestes ofertes són sovint una justificació quantitativa de les activitats de difusió

Ens han posat al cap la necessitat d’estimular la creació “per se”. La creativitat està de moda. I em pregunto si no serà una expressió més del neoliberalisme que empeny les persones a produir coses, a generar productes, a consumir-los… Tot amb la mateixa acceleració, superficialitat i acomodació amb que funciona el que ens envolta. Així, els usos creatius-expressius han omplert  i donat contingut a molts equipaments culturals que no sempre han trobat un marc de referència clar i han funcionat amb baixa qualitat i poc rigor pedagògic.

Posem el fre, posem-lo ja. Parem i pensem, posem pausa en allò que fem, retornem al petit i quotidià per forjar canvis que puguem numerar un a un i no com a massa o quantitat.

Com diu el mateix Llovet “És impossible bastir una democràcia sòlida, perdurable i solvent sense tenir present que, abans que cap altra cosa, la democràcia hauria de ser el règim polític que assegurés el funcionament de la res pública sobre la base indefugible de la sobirania intel·lectual de tots i cada un dels membres d’una societat. (…) Sense una ciutadania emancipada des del punt de vista intel·lectual, tota democràcia tendeix a la plutocràcia, a la burocràcia o a les diferents i més subtils formes de totalitarisme” (pàg. 298)

Cal introduir (o prioritzar) en els projectes culturals la idea d’inocul·lar la passió intel·lectual a les persones amb qui treballem procurant que, d’una o altra forma, creixin com a persones, com a ciutadania emancipada i crítica… garantint així una sobirania intel·lectual capaç d’assolir una democràcia de ple dret que ens ajudi a dibuixar un futur millor com a individus però, sobretot, com a col·lectivitat. Difíicilment ens podrem desenvolupar col.lectivament sinó tenim l’oportunitat de fer-ho individualment.

Això només és un esbós que obre mil nous fils d’on estirar… La caixa és oberta!

Agraeixo a @bagdadcafebcn la recomanació de la lectura del llibre i, tant a ella com a @rafamilan , el poder contrastar les idees sobre la meva lectura que m’ha permès aquesta temptativa
Anuncis

Quant a mardiaca

Treballo amb persones des de la cultura, a @lacapsa
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a #1 Educació, Cultura i Democràcia

  1. Jordi Oliveras ha dit:

    Hola Marta. Gràcies pel teu post. Em fa pensar.

    A mi em sembla que l’abandonament de les humanitats és un problema d’abast global. És bonic que el Jordi Llovet trobi esperances fora del cercle universitari, però ho trobo d’una banda trist i de l’altra no del tot cert. D’una altra manera, crec que als centres culturals també pesa aquest sentiment pràctic de fer, fer i fer, que potser entra en conflicte amb el pensar. I abans que algú digui que l’esperança està a les xarxes socials, diré el mateix: tampoc a les xarxes socials tenen un pes aclaparador les humanitats. El (suposat) pensament pragmàtic, ho impregna tot, i traspua per tots els canals. Crec que cal insistir en que els canvis han de ser en la consciència dels individus, més que en els canals. Així, el repte que es desprén em sembla que és alguna cosa així com repensar la nostra relació amb les humanitats, i traspassar-ho a tots els canals.

    En aquest sentit, i aquest és un debat vell però que suposo no resolt, potser si que en les institucions culturals no-acadèmiques hi ha certa agilitat que permet maniobrar amb més rapidesa que a les formals, i s’ha d’aprofitar. Però, crec que a més la gent sensible a l’evolució de la cultura hem de demanar o reivindicar a l’educació, no que formi bons espectadors per la cultura, però sí que no deixi de posar la cultura i la formació dels individus per a que siguin autònoms intel.lectualment en el centre dels seus objectius.

  2. Bon dia Marta. Gràcies per la menció i pel teu apunt
    Només en voldria compartir una idea. Penso que les institucions educatives i culturals no haurien de ser “culturitzadores”: procurar elements per a “comprendre” el món. No comparteixo aquesta idea. Proposaria que fossin institucions “cultivadores”: que oferissin possibilitats de nodrir i fer créixer, provocar, estimular i aguditzar el discerniment d’aquests temps.

  3. mardiaca ha dit:

    Moltes gràcies Jordi i Roser, agraeixo molt els vostres comentaris i subscric les vostres reflexions que, sens dubte, enriqueixen el post i donen per seguir pensant en tot plegat.

  4. Hola! Un comentari ràpid. Sempre m’ha semblat perillós deixar en mans d’institucions com la universitat la formació en termes com la cultura, o com diu la Roser la culturalització. Crec que això, com altres tipus de creixement, han de ser personals i continus. També em sembla curiós que el Jordi ho centri tot en les humanitats, com si el coneixement científic fos menys cultural que l’artistic. El seu debat es centra més aviat, penso, en la diferència entre el fer i el reflexionar. Ambdues accions poden i han d’estar a prop de la cultura, des de llocs diferents. No són contràries.

    No he llegit el Jordi Llovet però sí he estat alumna seva, com d’altres autèntics mestres a la universitat, i puc entendre el seu cansament de la institució, però també dels alumnes que arribàvem a les aules, alguns amb zero interès per aprendre més enllà d’aprovar les assignatures necessàries.

    No se, Marta, com es pot inocular la passió per la cultura. Potser va amb l’ADN o la trobes en la gent que et vas creuant. Però sí crec que és important apropar les arts a la gent que les veu un reducte d’un intel·lectualisme passat. Si això és creació de públics o li diem un altre nom m’és igual. No parlo de comerç sinó de compartir experiències i trencar tabús.

    Una mica inconnex tot plegat, però bé, ja ho anirem parlant.

  5. Retroenllaç: #2 Humanisme i democràcia | temptatives

  6. Retroenllaç: #2 Humanismo y democracia | temptatives

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s