#2 Humanisme i democràcia

“Més que valorar l’humanisme com un luxe imprescindible cal veure si ens podem permetre el luxe de prescindir-ne, de no confiar en les humanitats” Marta C. Nussbaum

Gràcies a les prescripcions del CERC mitjançant el seu butlletí d’adquisicions (al que recomano subscriure-s’hi) ha caigut a les meves mans Sin fines de Lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades, de Martha C. Nussbaum. D’una forma o altra arribo a aquesta lectura com una segona temptativa després de la lectura del llibre Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats i una creixent preocupació per les relacions entre educació, cultura i democràcia des d’una perspectiva cultural (vegeu el post anterior).

El llibre posa de manifest la progressiva extensió d’un model educatiu centrat en el creixement econòmic, en la renda, per sobre d’una educació que treballa per al desenvolupament humà, per a la democràcia. La situació socioeconòmica actual no fa sinó agreujar la situació, implementant plans d’estudis centrats en la preparació tècnica i en la professionalització, oblidant conscientment el treball de creixement personal i col·lectiu a través del coneixement de les arts i les humanitats. Un aprenentatge, aquest darrer, clau per a la salut de qualsevol democràcia.

Nussbaum defensa la necessitat d’educar ciutadans en el sentit més republicà de la paraula, ciutadans que siguin la base d’una democràcia sòlida que només pot ser real des d’una ciutadania emancipada intel·lectualment:

-amb capacitat crítica,
-amb capacitat de reflexió, pensament i emoció
-amb comprensió i imaginació empàtica del món

Aquestes capacitats i habilitats, sumades al reconeixement de les nostres debilitats (vulnerabilitat, imperfecció, preocupació narcicista…) ens converteixen i ens fan reconèixer-nos com éssers socials interdependents constitutius de la humanitat i de la construcció ciutadana d’una democràcia plena.

[Podríem aquí obrir una finestra i reflexionar sobre aquestes actituds i habilitats comparant-les amb els resultats electorals, amb moviments socials com el 15M i amb una general desmobilització/domesticació ciutadana tot i la crisi social, política i econòmica en què vivim, etc. Però que cadascú hi reflexioni, potser en un proper post ho abordem…]

Més enllà d’analitzar el llibre des de la perspectiva educativa i fer una crítica simplista al sistema educatiu actual, des de la cultura treballem tanmateix per aquests objectius, formulats de forma més o menys explícita segons els casos i els àmbits de treball (i qui no treballi per això, estaria bé que ens expliqués quin és l’objecte de la seva feina en cultura).

Quin és (o hauria de ser) doncs el paper dels qui ens movem propers a la cultura en aquest context marcat per un retrocés de les arts i les humanitats en les esferes educatives i en les prioritats polítiques i socials? Com podem, des de la cultura, treballar per construir una democràcia real, representativa i, per tant, una ciutadania empancipada intel·lectualment?

Afavorir un aprenentatge actiu, d’arrel socràtica, des de l’acció cultural. Construint espais de cultiu, d’aprenentatge, reflexió i pensament crític en els projectes o iniciatives culturals. Cal complementar l’educació “curtplacista” que cerca finalitats immediates i ciutadans miops per processos que ampliïn la profunditat i amplitud de les mirades.

Cultivar les capacitats emocionals de la ciutadania generant propostes que reforcin la comprensió empàtica del món, facilitant la contextualització i les eines per descodificar els missatges i per descobrir la varietat i complexitat d’experiències i relacions humanes.

Posar de manifest i treballar per la construcció de ciutadania activa i crítica. Generant espais de trobada i connexió ciutadana, connectant persones diverses a partir de processos de treball compartits que evidenciïn la interdependència de la ciutadania i la complexitat social i cultural dels entorns.

Practicar la democràcia en els projectes que tenim entre mans. Afavorir espais de diàleg i presa de decisions compartides i responsables, fomentant la participació activa i gestionant els conflictes de forma oberta, sense por.

Tot allò que fem en cultura, educa… o hauria de fer-ho. De vegades ens deixem portar per un activisme quantitatiu incrementalista, fer i fer i cada dia fer més… a més oferta més demanda. En cultura i en educació no hem de tenir pressa, no cal córrer, no ens hem de deixar portar per la inmediatesa de la pressa contemporània, menys quantitat i més intensitat. Treballar amb grups reduïts, en accions petites. Decréixer per extendre’ns. Sí, com una taca d’oli.

No hem de caure en el numerisme dels indicadors a pes, en mesurar l’èxit per la quantitat de persones que van a una activitat o el curtplacisme que busca finalitats immediates, així està l’educació en què, cada cop més, es mesuren els estudis/investigacions segons l’impacte i la rendibilitat sense atendre a la millora qualitativa de les propostes.

És una qüestió de canvi en la consciència dels individus. Ja ho deia el Jordi Oliveras en un comentari al post anterior però cal fer una tasca integradora, un a un.

Pel que fa als professionals de la cultura, les arts i les humanitats, treballem amb persones i són els valors, les actituds, la humanitat, el que genera canvis en l’entorn i això no és sistematitzable, protocolitzable, estandaritzable… No som un interruptor que s’apaga o s’encén. Som un creuament… I més enllà de contaminar i carregar de sentit allò que tenim entre mans, hem de ser els primers en posar-ho en pràctica. És una actitud individual i un posicionament del que no podem permetre’ns el luxe de defugir.

“Una ínfima correcció d’allò essencial té més importància que cent innovacions accessòries” Raoul Vaneigem

Advertisements

Quant a mardiaca

Treballo amb persones des de la cultura, a @lacapsa
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s