“l’expressió allibera afectes i són els afectes els que ens mouen”

Estem sotmesos a una immensa quantitat d’estímuls espectaculars que sovint no deixen espai per processar els afectes, les reaccions, pensaments, sentiments que ens provoquen. Potser és la quantitat i la finalitat d’aquests estímuls el que ha ofegat les reaccions i minimitzat la intensitat dels missatges. La ingent quantitat d’estímuls deriva en una era de la fascinació que ens fa passius, de reacció lleu i de moviment escàs. Així ens va.

Les modes mediàtiques globals, els artefactes estètics de circulació màxima, els inputs constants de sons, imatges, vídeos i altres mecanismes d’informació -i mercantilització- venen acompanyats d’un empobriment dels continguts sovint per un excés de mitjans, funcionen com un mecanisme de dissuasió.

A tot això s’hi suma la “irrealitat moderna”, aquesta persecució de l’hiperrealisme: assolir la màxima exactitud, la veritat absoluta, les màximes dades, buscant allò que és “real”, asèptic, neutre… Missatges o signes on les persones destinatàries ja no han d’afegir res, ni tenen la possibilitat d’afegir-hi la seva ideologia i bagatge cultural… L’emissor ho aporta tot i, per tant, quasi acaba suprimint i abolint qualsevol possibilitat d’interpretació personal, de descodificació simbòlica.

També la mediatització i els mitjans coarten qualsevol possibilitat d’interpretació dels missatges i els actes, tot ens arriba mastegat i interpretat pels mitjans que, operant com a perpetuadors del sistema, aporten visions parcials que aboleixen la reacció crítica per part de molts ciutadans que només veuen el món des dels ulls dels opinadors populars.

On queden els llenguatges artístics no mercantilitzats en aquest context en què ens colonitzen les estadístiques, les taules i dades que aporten un visió determinista i única del món, pretesament “real”, científica? On queden els mitjans/canals capaços d’obrir espais de crítica i reflexió de forma no predeterminada i única?

Som al món de la producció: béns, objectes, i també realitats… Davant d’això, d’aquesta hiperrealitat perpetuadora ens queden la seducció i els afectes com a eines d’exploració d’altres realitats possibles, de la recuperació de la complexitat i l’humanització.

La seducció i la seva capacitat de desviar-nos de la “realitat”, de moure’ns cap a nous escenaris operant des del signe i el ritual, des de l’artifici, des de l’art i les manifestacions que apel·len a universos simbòlics i deixen espais per on respirar de forma no condicionada. La seducció genera una capacitat de reversibilitat i, per tant, de canvi, de desafiament davant la hiperrealitat que s’escola per tot arreu. Cal entendre la idea de seducció com un mecanisme que obre espais d’exploració i no pas com un element de dominació o condicionament d’uns a altres.

Els afectes perquè ens posen en relació des de l’expressió individual, perquè són els afectes els que ens mouen i ens remouen, són capaços d’afavorir canvis, aliances des de les escales petites. Les expressions i els afectes posen en relació el jo privat amb el que ens envolta, no basant-se en la contraposició amb els altres sinó a partir d’un espai de relació comú. Els afectes reordenen la forma de veure i viure, ens ajuden a construir-nos la realitat i també ajuden a modificar les nostres formes d’analitzar, d’actuar davant els inputs i missatges “hiperealistes”. Són els afectes els que ens mouen -o ens ajuden a moure cap a nous escenaris, obrint el ventall de possibilitats-.

I què fem des de la cultura respecte dels afectes i la seducció?

La política s’ha centrat en les infrastructures, en construir elements visibles sense dedicar cap esforç als intangibles, ni a afavorir la producció de discursos simbòlics complexos, rics, diversos, crítics… Deixar llegat en forma de pedra, per ser suaus.

La política cultural s’ha erigit com un complex element que aporta a la governabilitat i al consens, a la perpetuació dels sistemes, com a mostra de poder i, darrerament, ha introduït de forma extrema la mercantilització de la cultura i l’art.

El mercat ha entrat de ple en l’art i la cultura, cercant la plusvàlua màxima de cada obra i cada persona. La colonització de les formes i el buidatge de contingut.

Alguns projectes públics de proximitat han assimilat els nous llenguatges mercantilistes substituint el treball en comunitat, la possibilitat d’afavorir espais i moments de producció conjunta de significats per un treball tècnic, de màrketing i planificació, en què els continguts massa sovint, queden en un segon o tercer terme.

En general, bona part del sector cultural, ens hem venut a l’estadística, a les avaluacions numèriques, a pes, que sempre busquen que més persones visitin o assisteixin que no pas a la capacitat de crear un relat humà i humanitzador de les experiències i de la capacitat de generar moviments i comunitats que cultiven i creen significats i els distribueixen, que teixeixen xarxes socials i simbòliques compartides…

I on són els valors? afectivisme i seducció haurien de ser dos conceptes clau de les persones que gravitem entorn del món de la cultura, la creació i les persones. Per a, des d’aquests valors i d’altres, poder contribuir a generar i participar de comunitats obertes en què la transmissió, l’intercanvi i la creació facilitin l’exploració dels límits i ajudin a obrin nous escenaris socials.

______________________________________________________________

El títol està extret del Manifest Afectivista de Brian Holmes
Post a propòsit de les lectures del Manifest Afectivista de Brian Holmes i De la Seducción de J. Baudrillard
La primera imatge l’hem extret d’aquí i la segona des d’aquí
Anuncis

Quant a mardiaca

Treballo amb persones des de la cultura, a @lacapsa
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a “l’expressió allibera afectes i són els afectes els que ens mouen”

  1. ryukenichi ha dit:

    Excelente análisis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s