el CERC, de nou…

El divendres 1 de juny vaig assistir a una jornada convocada pel CERC de la Diputació de Barcelona La cultura, crisi de model, o de recursos?. No s’havia convocat cap jornada d’aquest tipus des de la que vaig participar amb Marta Ardiaca per explicar com enteníem nosaltres la relació amb les persones en el desenvolupament de la nostra feina. El nostre discurs, ja en aquell moment, no era gaire coincident amb els plantejaments del CERC. Fa temps que les coses que penso estan lluny d’aquella institució, però com li passa a d’altres amics i companys una gran part de la meva formació com a professional de la cultura (cada dia dubto més d’aquest concepte) s’ha construït entre aquelles quatre parets, més aviat en el pati d’aquelles quatre parets.

Ha passat, doncs, un any des de la darrera convocatòria i tenia una certa curiositat per veure com s’havien desenvolupat les coses dins d’aquesta institució sota una direcció del PP i com les ensenyaven cap enfora. Lamentable. La primera sensació va ser de xafogor, no passa l’aire per aquell pati, fa olor a ranci i a espelmes d’església. El discurs, en general, va ser simplista, reaccionari, de pensament únic, revengista, artificial i artificiós (i potser també artificier) si podem dir-ne discurs a uns reguitzells de frases col·locades una al costat de l’altra.

Un eurodiputat del PP va parlar d’Europa, de cultura única, dels elements comuns sustentats en la religió, de les guerres… dels toros… de Soraya, de Mariano, de Josemari i va proposar, com a model d’activitat cultural, la instal·lació de la pista de gel a la Plaça de Catalunya el nadal passat perquè que no li va costar un euro a l’Ajuntament de Barcelona (¡!)

A continuació el Director General de Promoció i Cooperació Cultural va fer la seva intervenció a partir d’una càrrega contra el magnífic treball de Jorge Luis Marzo L’era de la degradació de l’art i de la política cultural a Catalunya. I es va plantar amb aquest rotllet dels nous governants, de la no ideologia, de la rendibilitat, de l’economia, de portar la cultura a les persones, de que ells fan les coses que s’han de fer, barrejant mercat i cultura, públic i privat, allò que és nostre i allò que es meu, bla, bla, bla….

Xavier Marcé que ja ha barrejat prou en la seva vida professional tot això del privat i el públic va anomenar de passada allò de l’animació sòcio-cultural per, a continuació, denunciar ineficàcia dels teatres públics, reclamant per al privat allò que és de tots. Per a aquest senyor la Cultura és una piràmide. I vaig pensar en la meva àvia quan m’explicava allò de l’embut “lo ancho para mí lo estrecho para tí”.

Poques diferències del primer a l’últim, jo no les vaig saber trobar. Tots tres van coincidir en allò essencial, barrejant-ho tot, embolicant, sense reflexió… i amagant el que de veritat estan fent: desmuntar el sistema públic, instal·lar la paràlisi permanent, l’encefal·lograma pla i la mediocritat a les institucions públiques i regalar el patrimoni de tothom a les seves empreses privades. Quina poca vergonya!!!

I admiro la valentia de Lluís Bonet, Tere Badia i Jordi Oliveras de seure en aquella taula i explicar el que pensen. Ja sé que no és fàcil, però cal ser més valents, més contundents i aprofitar qualsevol moment per denunciar i marcar la diferència.

Idees ni una i la reflexió, com sempre, al Pati. I algú que diu que és trist que ningú expliqui res obertament, ni des de dins ni des de fora, els de fora ja ho anem dient, ara toca als de dins no?

Anuncis

Quant a rafamilan

Gestor Cultural
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a el CERC, de nou…

  1. soymenos ha dit:

    Moltes gràcies per les vostres paraules de suport.
    Una abraçada, Jorge Luis Marzo

  2. Jordi Oliveras ha dit:

    Bona entrada Rafa, i gràcies per la referència.

    Ja ho fas una mica tu, però m’agradaria insistir en una cosa: per a mi el que vam veure l’altre dia només va ser una passa més, conseqüent i lògica, en un llarg procés que va començar fa molt de temps. La confusió privat-públic té una llarga carrera, el discurs econòmic en la cultura també, la manca d’idees també.

    Podríem trobar les arrels el 92, i suposo que molt abans. Només cal repassar, per exemple aquesta editorial d’Ajoblanco http://informatbcn.wordpress.com/2012/05/30/editorial-de-ajoblanco-no-52-segunda-epoca-mayo-1993/ per veure com això que diem ara és ben semblant a allò que es dèia llavors, amb uns altres governants i en una altra situació econòmica.

    Com si es tractés d’un salt de longitud, crec que per a ser valents i contundents caldrà que agafem molta embranzida, i mirem amb ulls estranys coses que hem vist des de fa molt de temps amb acceptació, resignació o menys impuls crític. Sinó a mi em fa por que qualsevol cop en forma de crítica denuncia, o de la mena que sigui, tingui poca força.

  3. Carles ha dit:

    Rafa, em vaig perdre la posada de llarg. Ara si que hem d’actuar de forma critica. Ara ja no si val el intentar superar el moment sense massa pèrdues. Ara potser entens la diferencia entre la darrera interaccio i això d’ara. Crec que hi ha diferencies, quan vulguis fem una cervesa. I gracies pels comentaris

  4. Carles Vicente ha dit:

    I dius dues coses molt interessants en la teva reflexió: el valor de les persones com a instrument de canvi i la defensa del servei públic de cultura. Dues coses que, ara si, estan en seriós perill en mans dels vàndals.

  5. Jordi Oliveras ha dit:

    Per resumir-ho en una imatge, Carles: Quan vegi activitat real en el cas Millet, potser m’ho creuré que els vàndals no porten molt de temps entre nosaltres.

  6. Albert ha dit:

    Em podríeu dir algun lloc i moment la cultura i els serveis públics no han estat en mans de vàndals? Esteu segurs que no en som nosaltres, també, de vàndals en potència? I hi incloc els altres que heu escrit aquí…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s