#endefensadelsdretssocials

[post d’urgència]

Des que s’ha fet públic l’augment de l’IVA semba que el malanomenat sector cultural ha despertat i s’ha alçat (només ho sembla). I alguns mitjans s’hi han sumat. Gent com Timeout o com El Periódico llencen proclames amb les seves campanyes ben orquestrades com #laculturanoesunluxe o bé #endefensadelacultura

Davant d’això a alguns (o a nosaltres com a mínim) ens bull la sang. Fa mesos que la situació és insostenible, la progressiva retallada de drets socials bàsics, la cleptocràcia i la dictadura dels mercats és suficientment evident com perquè la gent de la cultura, més enllà de preocupar-se per la seva parcel·leta de món sigui capaç de veure el paisatge desolador que aquest capitalisme està deixant. Sembla la tàctica de la terra cremada.

Ara els mitjans se sumen al sector cultural amb el gest de dedicar un etiqueta o una campanyeta mediàtica en suport a la cultura, que sempre queda bé… Més enllà del gest,  aquesta conxorxa dels mitjans en posar l’atenció en la pujada de l’IVA no és més que la pastanaga per desviar l’atenció dels principals problemes que estem vivint, la retallada de drets socials més gran que mai hem viscut molts de nosaltres. Una pastanaga per a que la gent de la cultura no es preocupi del que realment s’ha de preocupar: el desmuntatge del sistema públic d’educació primària i secundària amb la massificació de les aules, l’encariment de les matrícules universitàries, la venda del sistema públic de salut a les grans empreses privades, el fals sanejament dels bancs, per repartir més diners entre els mateixos de sempre, els acomiadaments massius de treballadors, l’abandonament de les persones amb dificultats i en risc d’exclusió social, de la gent gran, els elevadíssim índex d’atur dels joves que ni poden estudiar ni treballar ni accedir a una vida digna, els desnonaments continuats de persones i famílies que es veuen abocades a la pobresa perpètua, les legislacions que reprimeixen qualsevol acció de protesta i criminalitzen qualsevol dissidència o qualsevol forma d’alçar la veu davant les injústicies… les baixades de sou als treballadors públics que amaguen el desmuntatge d’un sistema públic que ha de garantir l’accés del poble a tots aquests drets socials bàsics.

Sí, parlem de drets socials.

Per tant exigim als treballadors i treballadores dels mitjans i diaris que revisin la seva ètica professional i no tractin el moment que estem vivint com si fós “el joc del segle” i es preocupin d’allò que ens és comú, els nostres drets i la lluita per una vida dignia, perquè és cosa de tots, també dels professionals de la informació.

Que no posem l’accent en l’anècdota (com les etiquetes que es van succeint)  i que siguem capaços de reflectir la visió crítica de la realitat, la complexa, la que va més enllà de mirades parcials i proclames petites.

Nosaltres, treballadors públics de la cultura, estarem en aquelles convocatòries que posin l’accent en la defensa global dels drets socials i si no el posen anirem a posar-lo.

Demà #19J al carrer. A les 19 hores al Teatre Borràs, a la Plaça Urquinaona… on sigui, però al carrer!

La cultura és un dret. Sense drets socials no hi ha cultura

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a #endefensadelsdretssocials

  1. XAVI9BARRIS ha dit:

    Estic plenament d’acord amb el plantejament…..Però per qué la cultura es un dret social?… la cultura ens permet fer-nos grans , crèixer, relacionar-nos. La Cultura és cohesionadora, un antidot contra el feixisme, la xenòfobia, el racisme…..la cultura et permer reflexionar, abstraure el pensament , crear, i portar-lo després a la vida cotidiana i compartir-lo…La cultura és pot treballar des de nosaltres mateixos ( cultura popular) i gestionar-la tambe des del moviments socials / gestió ciutadana, centres, socials, entitatsetc) si tenim la pretenció de canviar, transformat o transgredir la realitat.

    SIN DRETS SOCIALS NO HI HA CULTURA, PER QUÉ LA CULTURA ÉS UN DRET SOCIAL

  2. Bones a tots dos Marta i Rafa 😉

    No ho sé nois, em sembla una miqueta demagog aquest post. Si els mitjans es sumen a proclamar “campanyes” -com dieu vosaltres- perquè ho fan i si no ho haguessin fet també ho criticaríeu? Jo ja he arribat a la conclusió que cadascú es vesteixi com bonament li plagui i via fora! Al final per mi és important que estiguem tots units i lluitem tots plegats cap a un front comú. Si un surt al carrer amb la proclama de #laculturanoesunluxe o #rajoynometiresmasdelospelos és tant rellevant, de veritat?? És més legítima una proclama que l’altra? Hem d’exigir pedigrís de proclames ara? Que cadascú surti al carrer amb la pancarta que li peti. I em sembla que acusar els mitjans que s’han mullat en aquest tema com el Time Out o El Periódico és un acte de demagògia. Caure en la cançoneta de “ara es queixen per la pujada de l’IVA en cultura però i els altres temes socials”? em sembla un argument massa pobre, previsible. Vosaltres creieu realment que algú d’aquest planeta centrarà només la seva queixa i reivindicació en la pujada de l’IVA en els productes culturals o és que simplement aquesta és una gota que fa vessar el vas i que el got ja el teníem tots ple a vessar d’aigua?

    Crec que ja seria hora que anéssim veient que als mitjans també hi treballen persones, persones que com vosaltres també estan putejades i precisament el sector periodístic o el de la comunicació també pateix retallades i contribueix a augmentar les xifres de l’atur. Crec que si tots plegats ens comencéssim a preocupar no tant per allò immediat, els serrells, el detall i comencéssim a posar la mirada cap a allò important, la foto panoràmica, la imatge aèria, el pla general ens n’adonaríem que si en aquesta lluita no hi anem tots plegats -ciutadans, periodistes, mitjans, gestors culturals, partits polítics, sociòlegs, comerciants, empresaris… és igual tothom!- anem molt malament per guanyar-la. Que cadascú esculli la batalla amb la que vol encapçalar la seva lluita no em sembla pas malament, això és la punta de l’iceberg només però a sota hi ha molt més espai col·lectiu que segurament si en parléssim tots compartim.

    Jo ja començo a estar cansada que busquem enemics externs a tot plegat. En ocasions són els polítics, d’altres els mitjans… I molt poques vegades som capaços d’entomar els mea culpes propis. Que nosaltres també formem part de tot el circ eh, siguem espectadors o domadors de feres.
    Crec que tot plegat ho podríem entendre degut a la crisi que patim de les nostres institucions (entenguem institucions en el sentit simbòlic de la paraula) i amb ella també els representants polítics. Estem vivint un procés de crisi d’autoritat -o el que fins ara ho era- de desinstitucionalització i això ens posa en una situació d’orfandat en la que nosaltres mateixos hem d’usar els nostres propis recursos per construir un nou ordre simbòlic que ens organitzi i ens doni sentit. Car, aquesta tasca és titànica, immensament dura. D’una banda exigim llibertat de les institucions que tenim caduques però alhora ens sentim frustrats per les nostres pròpies limitacions. I d’aquesta frustració crec que neix la crítica -per mi molt irresponsable- cap al sistema, els mitjans, els polítics, el que vulgueu. Una crítica necessària i legítima, òbviament, només faltaria. Però a vegades aquesta crítica ens situa d’alguna manera com a observadors, com si nosaltres no forméssim part d’aquest sistema, com a no responsables del que passa. I aquí esdevé la meva crítica. Nosaltres, tots, també en som responsables de la crisi que estem vivint i de la democràcia de fireta que hem sostingut -alguns per acció, d’altres per omissió-.

    Total que quan comencem -ho sembli o sigui real, no avancem esdeveniments, ja ho veurem- a moure encara que sigui de manera tímida culs i a posar-nos uns quants, molts, a sortir al carrer, ara resulta que una proclama és més legitima que una altra!!??? Nooooo! Per aquí crec que no anem bé. Que el Time Out o El Periódico engeguin la seva “campanyeta” doncs em sembla molt bé i jo que ho celebro, que voleu que us digui!!

    Saluuut i lluita: necessitarem tot l’entusiasme! 😉

    Marta Berenguer @toneta

    • martairafa ha dit:

      Bones Marta i gràcies pel teu comentari. Hi ha una part que podem compartir d’allò que planteges i una altra que creiem que l’expressem de formes diferents. El post no s’adreça a fer una crítica demagògica als mitjans sinó un clam a centrar les forces en alguna cosa més que la batalleta de l’IVA.

      El què demanem (ens ho demanem i ho demanem a tothom, sigui quina sigui la seva professió o forma de vida) és justament el que tu dius “un espai col·lectiu que si parléssim, compartim”, per tant no centrar-nos en la punta del iceberg del IVA sinó buscar aquelles lluites pels drets bàsics que ens són comunes i que cadascú afronti aquestes lluites com vulgui i pugui. La idea és que més enllà del curtplacisme siguem capaces totes de generar-nos discursos comuns que puguem defensar més enllà d’una petita parcel·leta de món.

      Sí, som crítics amb els periodistes com ho som, en el mateix post i en el blog, amb nosaltres mateixos. I cal ser-ho, només faltaria… Des de molts ventalls professionals s’ha generat una mena de cuirassa gremialista que sembla que ens blindi de qualsevol atac i que culpi als altres de la nostra situació, i no senyor. Segurament en el periodisme, com en el món de la cultura, hi ha molta feina d’autocrítica a fer-nos per rearmar-nos i canviar les coses. Tots estem putejats i tots hem de treballar cada dia per hackejar els nostres entorns. Ningú diu que sigui fàcil, ràpid ni bonic però està clar que és el moment. Cal sortir de les zones de confort i de les mirades parcials i buscar zones comunes des d’on canviar tot això.

      Per últim, aquest post que té com a subtítol “post d’urgència” perquè el vam fer en deu minuts a mitjanit, a google docs i amb el “calentón” està directament relacionat amb el post que ahir vam publicar i que aprofundeix una mica més en tot plegat i amb més calma.

      Seguim el debat! i tant… sempre és un plaer!

  3. Hola Marta i Rafa,

    Moltes gràcies per la resposta. Si una cosa bona tenen els blogs, a banda de donar-nos una oportunitat per construir contingut de qualitat, són els comentaris 😉
    Totalment d’acord amb el que expresseu. Ja ho vam comentar via twitter que segurament tenim molts punts en comú però els tracem desde diferents angles que d’altra banda són complementaris. Estic totalment d’acord amb vosaltres que des del món del periodisme també hem d’entonar moltes reflexions, autocrítiques i responsabilitats. El periodisme també està en una crisi i el que plantegeu en el vostre post potser ho evidencia en part. Sóc la primera que sóc crítica amb la tasca dels mitjans, el periodisme i els periodistes. Precisament fa uns dies vaig escriure al bloc de l’Escacc una reflexió sobre la necessitat de verificar i contrastar informació que ens cal a molts periodistes. Potser no ve a tomb però d’alguna manera el tema s’enllaça amb la crítica que plantegeu: http://bit.ly/M0i75e

    Hem llegeixo el següent post i continuem, és clar, el debat. Molt necessari, urgent!

    Salutacions i un plaer també per mi poder contribuir a agitar-nos tots plegats una mica més les neurones. 😉

    Marta

  4. Retroenllaç: Cultura como derecho social básico? | delirandounpoco

  5. Paula ha dit:

    Quan s’entra en un tema de caire essencial sempre sorgeixen debats interessants. I és que els drets socials són fonamentals, tant, que són la base d’una democràcia que s’ens escapa entre els dits, encara que ens hi aferrem. La cultura a Espanya i Catalunya quan ha anat lligada de la mà de la democràcia ens ha deixat un pou de hipocresia. Els últims 30 anys de cultura (sempre hi ha excepcions) han estat tan summament pactistes que ara la cultura no és més que un aparador d’una indústria que poc té a veure amb les persones. Tothom, en relació a la responsabilitat que ocupa en l’estrat social és culpable. Personalment crec que publicacions com Time Out o El Perdiódico han contribuït notablement en l’endormiscament general que ens ha desproveït de la cultura com a eina, i ens ha deixat una cultura com a mer espectacle blanc. Aquesta cultura blanca no és cap dret, més aviat és una intrusió del mercat en les nostres vides.
    Cal ser crític, no podem donar les coses per sentades, i de vegades no podem anar tots a una, ja que si som sincers (i cal ser-ho) no tots volem el mateix. També cal ser crític amb un mateix, i en aquest cas portar a la praxis les crítiques amb les seves conseqüències.

  6. Retroenllaç: La cultura. Indústria o Dret? | educaciotransformadora

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s