unes notes sobre la cosa pública i la cultura

aquest post va ser publicat originalment a Nativa.cat 

Jordi Oliveras em va donar l’oportunitat de participar en el darrer Fòrum d’Indigestió que amb el títol de “Les lluites de la cultura” pretenia contrastar, en tres diàlegs, diferents posicionaments davant del fet cultural: Indústria Cultural i Cultura Lliure, Sector públic i Cultura de la Transició i Societat Civil i Sector Artístic. A mí em va correspondre el diàleg amb Guillem Martínez al voltant de Sector Públic i Cultura de la Transició. Un luxe compartir taula i contrastar idees amb Pau Llonch, Xavier Marcé, Guillem Martínez, Montse Moliner i Itziar González.

Deixo per escrit les quatre idees que volia expressar al Fòrum i sobre les que ens interpelava a tots plegats el Jordi. I ho faré des del meu posicionament com a treballador públic de la Cultura.

1. Em costa molt definir Cultura. Em resisteixo contínuament a fer-ho malgrat cada dia hi ha més gent interessada a fer definicions i acotacions. Com a molt sóc capaç de barbotejar amb la boca petita que Cultura té a veure amb tot allò que fem les persones i poca cosa més. Com sigui, crec que quan parlem de cultura parlem també de política, o potser a l’inrevés. Quines són, doncs, les lluites de la cultura? Doncs totes les lluites que tenen a veure amb allò que fem les persones.

2. L’Estat no és més que un estri del què ens hem dotat la societat per gestionar allò que és de tots i li hem delegat perquè ho faci. Potser hi ha coses que també són de tots i no li hem delegat. L’Estat no s’ha de posar en això, no s’ha d’apropiar del que no és seu. I el que és seu és nostre. L’Estat ha de trobar un model de relació amb d’altres formes d’organització col·lectiva sense apropiar-se’n ni intervenir-hi, altres formes que permetin desenvolupar altres models de governança que relacionin recursos i comunitat.

El sector públic ha fet de distribuidor de mercaderies, legitimador de mercats artificials (la bombolla cultural), ha creat competència per sobre de la col·laboració, ha esdevingut controlador de la comunitat, homogeneitzador, oferint un relat únic de la societat, tancat en sí mateix, d’apropiador d’allò col·lectiu.

Les lògiques del mercat han contaminat en excés el valor públic i la funció social de la cultura, amb l’excusa de l’eficiència, introduint conceptes i llenguatges que no li són propis, alterant d’aquesta manera la seva raó inicial de ser.

Malgrat això, crec que hem d’anar cap una altra forma de fer cultura des d’allò públic que està directament relacionada amb la creació de comunitats, actuant com a connector d’individualitats, posant condicions perquè passin coses, garantint la diversitat de formes d’expressió i convivència, assegurant la diversitat, ajudant a la formació de pensament crític.

La intervenció del sector públic en cultura, doncs, ha de garantir l’accés de tothom al coneixement i a desenvolupar les pròpies capacitats crítiques i creatives. El criteri públic ha de ser posar la ciutadania per davant de la clientelització en l’accés als serveis públics. Els serveis públics de cultura, els equipaments culturals han de desenvolupar projectes que funcionin com a motor i conflictuadors socials. La política cultural ha de donar sentit a les accions culturals del sector públic i el sentit és ideologia.

Els professionals de la cultura (del sector públic) han de marcar els límits entre evangelització (instrumentalització per part dels governs) per domesticar i alguns principis d’ètica professional (vocació de servei públic) que té molt a veure amb activar la pròpia experiència, conèixer el context on es treballa, dedicar temps a la reflexió i actuar en conseqüència. El paper dels treballadors públics ha de ser, valga la redundància, vetllar per allò públic, allò que és de tots.

3. Qui ha de lluitar? Hi ha mots subjectes en aquesta lluita. Les lluites són diverses amb espais d’unió i desunió. Indústria/Comunitat, Professionals/Ciutadania, Creadors/Emprenedors… La tensió en totes aquestes lluites és necessària i creativa. No podem defugir el debat. No és imprescindible unificar les lluites. Segurament és important que puguin ser diverses i compartides, convergents i paral·leles… Si hem après alguna cosa és a reconèixer la complexitat i com és de necessària.

4. Quin és l’objecte? La dominació, el pensament únic, qualsevol forma d’homogeneització, de simplificació, de relat únic, d’instrumentalització, de control. De vegades no es presenten de forma explícita i no és fàcil trobar-lo. Cal treballar en una línia d’enganxar-se a d’altres lluites socials desenmascarant i posant en envidència la guerra què estem vivint actualment. Lamentablement avui la representació de l’Estat és la policia. La criminalització de la dissidència, la violència policial de l’estat són símptomes del que no s’entén. De la distància entre els poders públics i la ciutadania. La corrupció s’ha estés de tal manera que ja no és possible extirpar-la. Cal començar de nou. Cal canviar-ho tot, un nou procés constituent, una nova manera de fer política i fer democràcia.

També crec que és necessari un posicionament individual davant de tot això: el qüestionament com a actitud individual. Una actitud sostinguda de hackeig cap al sistema però tambe cap a un mateix. Formar part del sistema no sempre vol dir ser sistema, si la gent de la cultura estem és per modificar-lo.

I acabo amb que no és possible que la vocació pública vingui com a inspiració divina i al dia següent desaparegui. No és possible passar del públic al privat i del privat al públic com qui no vol la cosa i no passa res. És possible treballar per la comunitat des del privat però no es pot permetre treballar pel privat des de lo públic.

Advertisements

Quant a rafamilan

Gestor Cultural
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s