de marees i pastanagues

El passat dissabte el Xavi Urbano penjava una foto amb la columna del Josep Maria Pou al Periódico de Catalunya sobre la Marea Roja alertant sobre algunes de les opinions que l’actor feia a propòsit d’aquest recent moviment. Un cop llegit el text comparteixo algunes divergències respecte de les explicacions i opinions que dóna Josep Maria Pou en la seva columna.

A més del mapa -en què es poden veure gràficament les discrepances i algunes respostes a la columna- m’agradaria aprofundir en algunes d’aquestes respostes ja que el format de post ho permet.

marearoja_JMPOU_mapa

Intueixo que la major part de la gent que ens vam reunir al Teatre Victòria el passat dilluns no anàvem en nom d’empreses o institucions sinó com a persones vinculades a la cultura de forma més o menys professional i que compartíem la preocupació per la duresa de la situació en el teixit cultural. Crec que el moviment no és un moviment de la indústria sinó de persones que, ja en èpoques de falsa bonança, coneixíem molt bé què volia dir viure de forma precària.

La Marea Roja tampoc surt del no res, hi havia un bon brou. La feina feta per la comissió de cultura de l’acampada 15M, la reunió de TRIBUS al PARC, la comissió 8 d’octubre… Fa temps que persones relacionades amb la cultura ens movem i volem lluitar per moltes coses.

Que la precarietat és un denominador comú del sector cultural no és una situació nova, però el mateix sector ha assumit, des de ja fa uns anys, un discurs economicista i industrial que ha anat ocupant el terreny, ficcionant la realitat i pensant la cultura com un motor econòmic que no és ni ha estat (com bé explica Jaron Rowan). Aquest discurs “de mercat” ha convertit a artistes, creadores, actrius en “emprenedores” -la paraula de moda- o bé, per dir-ho amb altres paraules, subjectes econòmics, com torna a explicar molt bé en Jaron.

La lluita per la baixada de l’IVA és complexa. La primera assemblea es va convocar amb una intenció inicial de començar les reclamacions del sector cultural per la reducció de l’IVA en la cultura. Però la mateixa assemblea va ratificar que les lluites havien de ser unes altres. Josep Maria Pou defensa que l’augment d’IVA està relacionat amb la dificultat d’accés a la cultura, simplificant així la cultura a allò que té un preu gravat amb l’impost. Per totes és sabut que l’augment de l’IVA és una qüestió ideològica que se situa en un context d’una politica neoliberal salvatge i que el debat i l’emergència del sector va molt més enllà d’aquest impost.

Cal rebaixar l’IVA, sí, i cal un sistema tributari progressiu, també. Però tal i com em comentava el Jordi Oliveras, cal veure quines economies hi ha darrere de cada projecte i, en cas que no hi hagi una voluntat de lucre, caldria lluitar per l’exempció d’IVA. Lluitar, per tant, des de la cultura, per impulsar i fer visibles altres economies, altres formes de subsistència i altres models de treball no basats en el guany o l’especulació. I en cultura d’aquests projectes n’hi ha molts.

La Marea Roja serà en defensa dels drets socials i per canviar el sistema actual o no serà. La lluita de i per la cultura no té sentit fora d’altres lluites, la dels drets socials: el dret a una educació de qualitat, a una sanitat pública i universal, a un habitatge digne, a uns serveis socials i assistencials per a les persones que els necessitin, a una justícia real, el dret d’expressió i de implicació en la vida pública amb mecanismes de democràcia i representativitat real… En fi, en un model social centrat en les persones i no en les finances. Cal lluitar “per” i no “contra de”, com ve s’explica en aquest post d’Interferencias

Per últim, un incís que ja va comentar alguna persona a l’assemblea quan es va suggerir la idea del Tsunami… un tsunami devasta mentre que les marees un cop baixen, deixen un pòsit reproductiu que és el que hauríem de garantir que fos aquest moviment que tot just comença a treure el cap.


Ens veiem a l’assemblea, lluitem als carrers. Sense drets socials no hi ha cultura, sense cultura no hi ha drets socials!

Advertisements

Quant a mardiaca

Treballo amb persones des de la cultura, a @lacapsa
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a de marees i pastanagues

  1. semolinka ha dit:

    La Cultura ¿Industria o Derecho?

    esto hay que entender.. aquí la cultura se llama INDUSTRIA y NO DERECHO SOCIAL.. esto es problema,, por esto la gente esta confusa, despistada.. uno te habla de IVA 21% y otros de libre acceso a la cultura,, en el mismo espacio.. eso es esquizofrenia,, en la educación y sanidad no existe INDUSTRIA educativa o de sanidad.. en cultura el neoliberalismo esta en forma de Industria Cultural.. y esto muchos ciudadanos no lo entienden aun,, aquí hay que ir informando PARA QUE SE LUCHA.. que muchos no comparten,,, la Industria Cultural es concepto neoliberal en la cultura,, hay padres de esto, la Margaret Thatcher y sus “FABRICAS” de Creación como concepto de ciudades en EU creativas y motores de ECONOMIA.. esto es política cultural de EU,,,la fomenta Bruselas,, en este video, simple, pero eficaz, es para poder entender la diferencia clara entre cultura como derecho social y industria cultural como factor económico…privado, empresa, negocio, inversión, beneficio, entretenimiento, consumo..

  2. Retroenllaç: Txalo Toloza-Fernández » de marees i pastanagues, de Marta Ardiaca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s